CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, RESPONSABILITAT POLÍTICA I
APODERAMENT SOCIAL
Estos dies d’estiu estem
escoltant, més encara, crues notícies sobre casos de violència
masclista amb resultat de mort. Dies, en que tota la ciutadania
es troba molt sensibilitzada pels nombrosos casos de dones
mortes a mans de les seues parelles o exparelles en el que
duguem d’any ( i sense oblidar les morts de xiquetes i xiquets
aixina com d’amigues o pares).
Dies, a més, on la repercussió
mediàtica dels últims assassinats (la exregidora de Serra o les
amigues de Conca), han causat una indignació social molt gran.
Però és ara que ens deguem fer la
pregunta: QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?. Ara, a mitjans d’agost, quan
gran part de la població fa vacances; ara és el moment de parar
i repensar tot el que està passant. I caldrà fer-se moltes
preguntes, i caldrà pensar per què la societat en general i les
institucions en particular estem fallant.
Este fracàs te que dur-nos més
enllà del dolor i la ràbia i fer-nos despertar. Anem a demanar
una avaluació integral de les mesures que estan duguent-se a
terme i d’aquelles que no s’estan complint. Anem a veure quines
mancances cal exigir i això sols es podrà fer amb un compromís
ferm i solidari de tots els agents socials i polítics.
No anem a llistar totes les
propostes que des de Dones amb Compromís havem ofertat, ni
d’altres que tampoc estan duguent-se a terme. Sols volem
recordar que propostes hi han, falta voluntat de treballar-les i
diners per invertir en la prevenció de morts estèrils.
A més, demanem la implicació de
tota la societat: des de la policia, el personal sanitari,
educatiu i de tota la gent del poble, del carrer, de les
amistats que no s’atreveixen a denunciar casos que coneixen, i
del veïnat que calla quan escolta els crits de la casa del
costat...Però no tenim que arribar als casos extrems...cal parar
abans, molt abans. Cal estar a l’aguait amb la nostra joventut
que torna a models mal anomenats “d’amor romàntic”on la dona
confon protecció amb control (què les dones necessitem
protecció?...de qui?...de què?). Cal educar des de la igualtat i
amb igualtat, així com tenim que exigir la retirada de certs
programes televisius, igual que introduir mecanismes de control
de la publicitat, i...tantes, tantes coses que estan per fer!
Però sí que insistirem en la
necessitat de fomentar l’expressió de repulsa total davant de
cada cas de violència masclista. Com més gran siga el rebuig en
l’àmbit públic contra el maltractament, millor i més avançarem
en el rebuig social. No callem davant situacions de risc o
d’agressions, què per no acabar amb resultat de mort, no cal
comptabilitzar...Totes i tots coneguem casos que amb major o
menor resultat de lesió estan patint dones al nostre voltant. No
els callem, no els amaguem, perquè això ens fa còmplices.
Mentre redacte estes notes, em
diuen que una dona a Alginet ha estat apallissada per la seua
parella...maleït estiu, pense, mentre una llàgrima de ràbia
novament vessa fins el teclat.
És el moment de reivindicar més
solidaritat entre les persones, amb uns valors de respecte i de
demanar un reconeixement polític de la magnitud del problema de
la violència masclista. Tal vegada aixina, caminarem cap a una
societat més igualitària.
I RECORDA, NO ESTÀS SOLA
Mariai Talens Alberola
Telèfon: 680 845 736
Dones amb Compromís Ribera del Xúquer
Mandar comentario
